dimarts, 11 de febrer del 2014



somni,
de paraules fugisseres.
què poc ha durat
la teva frisança!
jo seguiré jugant
en l’aigua freda
de la font estroncada.
i amb l’ànima llastada,
vogaré en silenci
fins l’exili de sal,
a la platja dels còdols blancs









Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)