et portaré a les golfes
i a sobre d’una taula vella
et trauré de l’amagatall
que mesura la rauxa i et frena

i sense ganivets ni estralls
entraré com un lladre
en aquest cos inabastable
amb el cor fumejant

i tu, sotmesa i entregada
com una presa al reclam
obriràs la teva pell novella
al meu botí de sang

a tu

que em convides

al teu rebost

i t’ateseres amb anhel

guarnint la pell

amb carícies i blondes

a tu

que somies a redós

de la teva escorça

i quan la nit s’acosta

cerques aixopluc

en el meu bosc

a tu

que t’escoles en secret

i arrapada a l’arrel

subtilment i dolça

m’ofereixes

el teu verí plaent