roig és el meu amor
i roig l’ocell
que el serva cada nit,
arraulit entre els llençols,
com criatura que juga
al fet i amagar, silent.
blau és el neguit
com blaves les onades
de la mar que t’agombola
i em converteix en ostatge
dels meus estralls.
les ferides de l'oblit
porto en les mans,
i en els llavis
el teu regust dolç,
de figues ablanides
amb sucre i licor

en el bell mig
de mi mateix,
precisament on el desig
et desitja emmudida,
avalotada com un peix
que s'ha engolit l'ham,
et vull.
i veure't onejar els malucs
amb el moviment desfermat
d'una tempesta.
carn dins la carn,
enseuada i rellent

resten intactes les carícies
esdevingudes l’aliment
d’un infant desnudrit,
que deleja hostatjar-se
sota el doll calent,
a sopluig dels teus pits.
amb el desglaç de la nit
vas ruixar la sang calenta
d'una sageta escapçada.
avui és la festa dels sentits,
les paraules a cau d'orella
i les mirades esglaiades

afuats pel desig
vàrem exiliar-nos
en un racó de nit,
en l'extrem perfumat
d'un jardí obac
on hi volaven papallones
d'ales de foc enceses,
teixint els nostres sospirs
amb fils de seda negre.
encara no he esbandit
les penyores tendres
dibuixades amb els dits,
en la polpa dolça
d'una síndria clivellada