i a sobre d’una taula vella
et trauré de l’amagatall
que mesura la rauxa i et frena
i sense ganivets ni estralls
entraré com un lladre
en aquest cos inabastable
amb el cor fumejant
i tu, sotmesa i entregada
com una presa al reclam
obriràs la teva pell novella
al meu botí de sang
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada