carícies blanques,

fins i tot quan em rebutges

t'estimo,

i duus el dol amagat
entre els silencis apuntalats 

amb la pell tibant del cor.

però és quan t'atanses

i et fas meva,

que em trasbalses 

i puc olorar el teu desig 

que em reclama

reivindicant la mort

amb la follia 

d'un animal ferit.

i moro en tu,

en els ullals que em claves 

enfurida, 

i tu mors en mi