perquè no vull que marxis,
desig, del meu costat.
tu que vens de on
el cor la vida nega.
tu que m’apropes a ella,
la meva por
i la llibertat.
perquè vull que et quedis
per temptar-me,
i amb el vestit estripat
em demanis que em rendeixi
al teu deix amargant

ara m'endinso

descalç
en la teva ombra
rosada,
com una ferida
polpa,
com un jardí
on el desglaç
manté humida
la molsa.
amor suculent
que t'obres
de matinada,
amb olor

d'encens
i sang

t'ofereixes

al meu pas,

com una flor
desossada

el nostre desig 
contingut
es troba al capvespre,
quan el miratge
de veure's
s'esvaeix 
amb la última llum.
amb el color 
dels teus ulls
pinta el sol 
cada trenc d'alba,
bocins 
de tu mateixa
que em duen 
a tu.
ja no hi haurà silenci
que malmeti 
el meu desfici,
ni oblit 
ni solitud
que faci callar 
aquest deliri.
romandran 
les meves onades
somiant 
amb el teu escull