tots els nostres racons, tots
van quedar malmesos
com aquest sexe esberlat
que ara ofereixes sol·lícita
sota el vestit que arromangues,
fent farcellets de llum amb les mans,
esperant el bes que mai arriba.
minuciosament recorro
cada bocí del nostre passat,
sotjant la teva nuesa des del bosc
on només s'escolten les destrals,
on ara hi passegem el dol,
ahir sojorn del nostre amor

s'esmunyen els dits 

en la teranyina rissada 

del meu pensament esbalçat 

cada cop que t'imagino 

fermada entre els meus braços, 

esbullant les nits 

amb la intensitat desmesurada 

de la teva plenitud satisfeta. 

i el nostre passat, 

incomprensiblement escrit 

en els fulls d'un llibre sense paraules, 

crida com un peix que lluita 

en la teranyina rissada, 

de la teva xarxa

sembla que estem aquí
tan a prop,
cadascú en una ribera,
on ja no s'escolta
la remor del riu
ni la música llunyana
de les nostres rialles.
sembla que va ser ahir
que et besava
atansant els llavis
als teus, dolcíssims
quan col·leccionàvem
tots els moments
que mai vam estar junts,
per estavellar-los
contra les roques
del teu escull.
i aquest silenci negre,
com la nit
que ara ens devora,
esborra totes les carícies
que esdevenen invisibles
en la pell,
que mai varen tocar