la gana del llop no té pressa,
si el desig és compartit
i la lloba d'ulls de gasela
s'entrega
 

dallada corna de mort ferida,
plaentment violenta
obres els llavis
per somriure al teu botxí

perllongant l'agonia,
just abans d'expirar
et claves la dalla
encara més endins

lentament i suau
cauen tots els vels
cada cop que ens somiem,
cada cop que ens mirem
sense veure's
en la penombra
dels nostres destins,
quan el desig no accepta
romandre desig,
quan els dits cerquen
una pell a les fosques,
es troben alhora
tots els sentits,
barrejant-se les nostres olors
en una tassa de té verd
amb pètals de gessamí

voldria hissar l'àncora
i el teu vent humit
s'emportés tots els somnis
ben lluny...
inflant totes les veles,
lliscar sobre la superfície mullada
de les teves carícies
i amarrat a la teva cintura
encoratjar-me a la tempesta,
abraçant tots els instants
que he begut l'aigua dolça
en la font dels teus llavis
i quan arribés la nit em trobés
dins la teva ànima,
ben oberta...

si em deixes
ara que arriba la tarda,
al teu cor acostar-me,

pintaré de roig a besades
aquesta rosa esclatada
que lluus entre les galtes

...i descansaré
respirant el teu alè
a l'escalf de les teves cames,

quan arribi la nit
si em deixes,
acostar-me al teu pit