entre els pètals de ta pell,
sembres deliris de primavera
en els marges dels camins
que em duen a tu.
caragol eixerit i complaent,
vull ser
i viure en el fil de rua
que s'escola
des del cim del teu pit.
i com llengua poruga
deixar-te una estela
de saliva i mel
cada cop que t'obris,
nua flor que t'amagues
entre els pètals de ta pell
