voldria dormir-me
i despertar en el teu delta
com vaig arribar al món,
cercant uns mugrons
al besllum, aferrant-me
a refugi d’un amor intens,
a la meva vida incerta.
així em trobarà la mort,
cec, tremolenc i indefens

cerco en tu l’olor del mar

i en la mar la teva olor

quan acluco el ulls per veure’t.

sento en les onades

la remor del meu desig

que et despulla a tall de pit

i en la brisa de l’alba

les carícies d’unes mans

que m’acaronen l’ànima.

i m’aboco a tu, 

al ressò del capvespre

fondejat entre les teves cames.

guarda’m els últims estels,

que lluus en el ventre

com una lluna esquerdada.

vull fer amb el teu creixent

la meva mort més dolça

sota la nit constel·lada, 

a prop del mar, a casa nostra