en tu trio el joc extrem,
del desig ardent i la subtilesa
de la teva entrega.
en tu accepto el repte,
dolorós i plaent,
d'encendre aquest foc
o apagar-lo per sempre                   

roig és el color del meu desig,
com la sang del cor d'ocell
just abans de ser engolit,
per la tèbia molsa dels teus llavis

lluus el color de la terra,
bancals de mar llaurats al vent.
el sol perfà la teva pell
per fer més dolça la verema

amb l'embat d'una tempesta
m'aboques al teu cos,
esvelt i fràgil.
ones de corbes concèntriques
amaren les restes
d'aquest vell naufragi

 

avui he passejat
pels nostres camins

i he tornat al lloc de l'amor,

com un assassí

a l'escenari del crim.

he destriat l'oblit de la pols,

i en l'ombra del teu cos

he cercat sense retop

les empremtes

que has deixat en mi.

avui segueixo per últim cop

les gorges d'aquest laberint

i alçant el flascó del verí

en beuré l'últim glop

immòbil i desposseït

carregada de sal
arribà a port, la barca 
dels somnis morts.
exili de mar,
frontera de foc
quan apropo els meus,
als teus llavis molls

 hi ha tant de repte 
 en els teus llavis
 i tantes espurnes a encendre
 dins la meva nit,
 que sento la cendra del plaer
 com fumeja,
 atiada pel mossec del desig