nua els teus secrets

amb la peresa del fred,
delicadament com l’aire
que alena les paraules
teixides a cau d’orella,
amb la lentitud del tacte
que s’enfila per l’esquena
i esdevé foc i aigua.
gaudeix del goig de la pell
amb la dignitat intacte,
i lliura ferma el dolor
a la tenacitat del temps,
que s’esvaeixi com el fum
i no deixi ni rastre.

complaent i dolça acull
en els teus braços fecunds
a aquest foll maldestre,
que en la seva horabaixa
el perill de la mar profana,
per restar amb tu
i reviure tots els setembres

amor esquerp
com esbarzer florit
que el meu cor estreny.
només vull viure
en l'escalfor dels plecs
dels llavis marcits.
entre els pètals humits
de la flor esclatada
que lluus entre les cames,
com un amant secret.
amor esquerp
com esbarzer florit