avui he passejat
pels nostres camins

i he tornat al lloc de l'amor,

com un assassí

a l'escenari del crim.

he destriat l'oblit de la pols,

i en l'ombra del teu cos

he cercat sense retop

les empremtes

que has deixat en mi.

avui segueixo per últim cop

les gorges d'aquest laberint

i alçant el flascó del verí

en beuré l'últim glop

immòbil i desposseït

carregada de sal
arribà a port, la barca 
dels somnis morts.
exili de mar,
frontera de foc
quan apropo els meus,
als teus llavis molls

 hi ha tant de repte 
 en els teus llavis
 i tantes espurnes a encendre
 dins la meva nit,
 que sento la cendra del plaer
 com fumeja,
 atiada pel mossec del desig

besets de xocolata
mullen tots els recers.
com un desig que esclata,
com un llamp que travessa
un núvol escarlata,
amaren els nostres carrers