il·lumino
el camí
en
el ressol
de
la meva tarda,
tot
cercant-te.
sobtadament
fem trencadissa
del mirall que ens separa
i el secret que t’uneix
al teu passat
com una fel
sobtadament
fem trencadissa
del mirall que ens separa
i el secret que t’uneix
al teu passat
com una fel
al
seu ventre,
s’esvaeix.
salpa el teu vaixell,
omplint de garbí
totes les veles,
s’esvaeix.
salpa el teu vaixell,
omplint de garbí
totes les veles,
buscant
en la meva
la teva terra.
esperant la mort
verada dintre meu,
la teva terra.
esperant la mort
verada dintre meu,
acarones
els records
que
ha malmès
la
tempesta.
ja
no ets de ningú
ni
meva,
ni
de tu mateixa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada