voldria
endinsar-me
en
la teva mar
immensa,
fins
arribar a l'horitzó
on
la línia de la teva esquena
es
confon amb les meves ganes
i
acariciar
aquesta
carn balmada
delicadament,
com
fang rellent
en
mans de terrissaire.
deixo
que em xucli el vent
cap
a la teva platja
i
desperto cada matinada
ben
a prop teu, somiant
l'escorcoll
dels teus llavis
damunt
els meus,
com
pluja fina
sobre
la prada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada