m’agrades quan rius
dolça nena de lluna,
que t’has llevat el vestit
i balles nua sota la pluja,
m’agrada com els teus dits
filen la trena negra
que et baixa com una serp
per les dunes de l’esquena.
m’agrades quan em reps
desbridada, nua,
càlida i tendra.
ajocada dalt la branca
de l’arbre del desig
sense por, recança,
pressa ni trena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada