nedo dintre teu,
en el blau
intens
del clivell on viu
silenciós,
el nostre goig.
i em retens
captiu,
com un peix
que només té vida
en els confins
del teu sexe
ferest.
ara sóc el teu hoste,
immòbil,
engolit i sotmès
per la voracitat
del teu desig.
clous els ulls
i em demanes
que no em mogui,
vols tenir la cua
ben endins,
estrenyent
els llavis
per sentir
com creix
l'onada que se'n durà
el teu desfici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada