cada dia ens retrobem,
no calen paraules
per sentir el xiuxiueig
dels teus llavis
al pronunciar-les,
ni mans a prop la pell
per acariciar-me.
sovint em pregunto:
què serà del neguit
dels nostres versos?
recorreran el món,
i com els nostres fills
portaran els noms
de qui els han escrit?
o potser el temps
els cobrirà de glaç
i restaran en l'oblit,
illegibles i malmesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada