dissabte, 27 d’octubre del 2012

amb els ulls clucs
ressegueixo el camí
que em dibuixes,
i me’n duus i te’n duc
on els dits troben
una carícia cega
quan els llavis cerquen
la besada urgent.
amb una sageta de sal
travesso el tel
finíssim,
que encara conserves
i et manté adolescent,
com una sang
apassionada i rebel
Publicat per a

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)