afuats pel desig
vàrem exiliar-nos
en un racó de nit,
en l'extrem perfumat
d'un jardí obac
on hi volaven papallones
d'ales de foc enceses,
teixint els nostres sospirs
amb fils de seda negre.
encara no he esbandit
les penyores tendres
dibuixades amb els dits,
en la polpa dolça
d'una síndria clivellada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada