s'esmunyen els dits
en la teranyina rissada
del meu pensament esbalçat
cada cop que t'imagino
fermada entre els meus braços,
esbullant les nits
amb la intensitat desmesurada
de la teva plenitud satisfeta.
i el nostre passat,
incomprensiblement escrit
en els fulls d'un llibre sense paraules,
crida com un peix que lluita
en la teranyina rissada,
de la teva xarxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada