i el teu vent humit
s'emportés tots els somnis
ben lluny...
inflant totes les veles,
lliscar sobre la superfície mullada
de les teves carícies
i amarrat a la teva cintura
encoratjar-me a la tempesta,
abraçant tots els instants
que he begut l'aigua dolça
en la font dels teus llavis
i quan arribés la nit em trobés
dins la teva ànima,
ben oberta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada