cauen tots els vels
cada cop que ens somiem,
cada cop que ens mirem
sense veure's
en la penombra
dels nostres destins,
quan el desig no accepta
romandre desig,
quan els dits cerquen
una pell a les fosques,
es troben alhora
tots els sentits,
barrejant-se les nostres olors
en una tassa de té verd
amb pètals de gessamí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada