t’agrada escoltar
el bramuleig dolç
quan furtivament,
passes els llavis
passes els llavis
pel meu coll
i el neguit urgent
del meu mar
tot clavant-te
amb les ungles
a la meva esquena.
deixa’m despullar-te
mentre et beso,
lentament
que aquesta tarda
el goig no té pressa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada