carícies blanques,

sense saber-ho
vaig obrir-me pas
cap el fons
immens i càlid
del teu oceà,
origen del món

on hi jugaven
totes les criatures
que viuen en tu,
en la carn
dolça i perfumada
dels teus llavis

sense voler-ho,
en un bleix de dolor,
vaig endinsar-me
des de la superfície
de les meves carícies
al teu moll de l’os